no disparin al missatger

22 Novembre 2011

Juan Arias, corresponsal de El País al Brasil

Filed under: Brasil — no disparin al missatger @ 10:34
Tags: , , , , , , ,

“Brasil serà un gegant econòmic amb uns peus molt fràgils en drets humans”

El primer entrevistat d’aquest bloc és un experimentat periodista vinculat a El País des de la seva creació. Juan Arias, exsacerdot, va estudiar teologia, psicologia i filosofia a la Universitat de Roma. A la capital italiana va iniciar la seva carrera periodística, primer al desaparegut diari El Pueblo, més tard a la secció cultural de la RAI, i finalment com a corresponsal de El País. Va cobrir esdeveniments històrics, com el Concili Vaticà II, i va acompanyar el Papa Joan Pau II en més de cent viatges oficials. Després de prop de quaranta anys a Roma, Arias va tornar a Espanya, on es va encarregar de la relació entre el periòdic i les universitats, va fer de defensor del lector i va impulsar i dirigir el suplement Babelia. Des de fa dotze anys és corresponsal del rotatiu del grup Prisa al Brasil. A part de la seva faceta periodística, Arias ha escrit diversos llibres que han estat traduïts a més de deu idiomes.

 

Després de dotze anys vivint al Brasil, què li sorprèn encara d’aquest país?
La vitalitat i la capacitat que tenen d’esperança malgrat totes les dificultats, com són per exemple els dotze milions d’habitants que viuen en la misèria. Tot i amb això, el 71% de la població està convençuda que la seva situació millorarà; el contrari del que passa a Europa. Aquesta actitud encara em sorprèn. A més, no reneguen a la felicitat. La primera entrevista que vaig fer va ser a l’actriu Fernanda Montenegro, que em va dir: “la diferència fonamental amb els europeus és que un brasiler mai s’avergonyirà de mostrar-te que està feliç. En canvi, un europeu no t’ho reconeixerà mai”.

En què ha canviat el Brasil en l’última dècada?
Doncs que ells se sentien aïllats del món i portaven el pes de la violència. De cara a l’exterior només comptaven per la samba i el futbol, però Lula va aconseguir capgirar la situació. D’una banda va posar damunt la taula els pobres, que estaven amagats; de fet, la majoria no podia ni tenir un compte al banc. Paral·lelament, s’ha produït un salt econòmic que ha transformat el país en els últims anys. De sobte, el món ha descobert les possibilitats de Brasil i ells han guanyat en autoestima. La força d’aquest país són paradoxalment les seves deficiències: invertir en carreteres, ports, escoles etc. La classe pobra, que és la majoria del país, ha entrat en el consum. Avui no hi ha família que no tingui televisor.

Està preparat el Brasil per organitzar esdeveniments com els Jocs Olímpics o el Mundial de Futbol?
Aquest és el repte. De moment les obres estan endarrerides per culpa de la corrupció, un fet que ha costat la dimissió del ministre d’Esports. Rio ha pres el model de Barcelona i la mobilització que es va fer dels barcelonins el ’92. Les olimpíades transformaran la ciutat, però encara no se sap si arribaran a temps.

Creix la classe mitjana, però es polaritza econòmicament la societat?
Les desigualtats segueixen sent enormes, però aquí veuen que hi ha una part de la societat que està millorant, així que noten que també els tocarà a ells, per això s’esforcen a millorar socialment i s’obliden de les desigualtats.

Fins a quin punt és una utopia la seva capacitat de millora?
Per arribar al nivell europeu de democràcia, consciència dels drets humans, qualitat de vida o cultura necessiten vint o trenta anys. No obstant això, cal pensar que Brasil sortia de ser un país del tercer món i ara està en l’engranatge de les grans potències. Europa ha d’aprendre de Brasil a tenir esperança i confiança. Serà un gegant econòmic amb uns peus molt fràgils en drets humans, desigualtats…

Juan Arias a la seva casa de Saquarema, propera a Rio de Janeiro

La classe política és el principal problema del Brasil?
Sí, ja que el sistema és encara de cacics i això porta a la corrupció i la violència. Fa falta urgentment una reforma política. Fins al president del Senat, un dels majors cacics del país, reconeix que els seus néts no acceptaran aquesta manera de fer política.

No obstant això, sembla que no existeix encara una generació de polítics valents que renunciïn a beneficiar-se amb la corrupció…
És cert, no hi és. Crec que l’actual presidenta, Dilma Roussef, té aquesta consciència, però per poder governar necessita el suport de dotze partits que li donen el seu suport a canvi de ministeris i part del pastís. El que està fent és netejar i posar gent de la seva confiança no dominada pel partit, però no se sap quin és el marge de maniobra que tindrà. A part de la corrupció, que la hi ha també als països desenvolupats, a Brasil hi ha una total impunitat amb els corruptes; mai un polític ha anat a la presó o ha retornat els diners que ha robat.

Qui pot canviar aquesta dinàmica?
La consciència social, que s’aconsegueix amb una major educació. Actualment, el 50% dels escolars de tercer curs d’elemental no saben llegir ni escriure i el 75% de la població brasilera amb prou feines sap escriure el seu nom i llegir un titular d’un diari. Aquest és un problema gravíssim. En els últims anys han aconseguit escolaritzar tots els nens amb el programa Borsa Escola, però els recursos a les escoles són inexistents. No es prepara bé els professors perquè puguin ensenyar. Ara les famílies ja entenen que millor que una Borsa Família el millor és que s’eduqui als seus fills i que estudiïn. Avui es destina un 4% en Educació, mentre els experts creuen que es necessitaria invertir el 10%. No obstant això, el govern distribueix milions dels llibres de franc, i en breu enviarà a 100.000 estudiants brasilers a estudiar a les millors universitats del món, com fan ja els xinesos, i això tindrà una retorn en un futur. Lula, en canvi, presumia d’haver arribat a president sense haver estudiat ni parlar idiomes. No hi ha cap foto d’ell amb un llibre a la mà.

L’èxit aclaparador de Lula recau precisament en què el poble s’identificava plenament amb ell?
Ell va tenir intel·ligència de polític: va deixar enriquir-se a la banca i la borsa i va beneficiar els pobres. La que més ha sofert és la classe mitjana, que ara intenta recuperar Dilma amb la seva lluita contra la corrupció. Lula té un gran carisma, sap parlar el llenguatge del bar, fa els mateixos errors que el ciutadà del carrer…a Brasil, el pobre és de Lula.

Creu que podrà convèncer Dilma a la classe mitjana sense perdre el suport dels pobres i les classes altes?

Mentre estigui Lula els pobres estan assegurats. És molt difícil que Dilma s’allunyi de Lula. Actualment s’està diferenciant, però cal recordar que Dilma va ser escollida per ell mateix. La va triar perquè no és una dona històrica en el partit, és més aviat una bona gestora, així que li seria més fàcil tornar a presentar-se a ell en les properes eleccions. Lula segueix actuant com a president, el problema és saber què passarà si Dilma ho fa bé, s’afirma i vol mantenir-se en el poder. Hi ha qui assegura que Lula li crearà problemes, com incentivar vagues, per desgastar-la i tornar ell a la presidència.

No hi ha una oposició viable al govern actual?
Lula va aniquilar l’oposició. L’única esperança és el partit de Cardoso, però el problema és que estan dividits. Avui són els mitjans de comunicació qui fan d’oposició, els que han forçat, per exemple, la dimissió de cinc ministres per causes de corrupció; i això, en democràcia, no hauria de ser així.

Un dels llibres més reconeguts d'Arias és 'Jesús, aquest gran desconegut'

Quin és l’estat de salut dels mitjans de comunicació al Brasil?
Bona. Hi ha qualitat, grans periodistes que no han permès que es faci cap retallada en llibertat de premsa. Hi ha molts mitjans de comunicació prestigiosos i hi ha total llibertat per informar del que passa al país, gràcies al suport de la població.

I per què la societat civil defensa aferrissadament la llibertat d’expressió i no té forces per lluitar contra la corrupció?
Perquè com hi ha un clima d’una certa eufòria econòmica i de millora la població no es preocupa. Té la consciència que tots roben, però com també fan coses positives… Hi ha un petit moviment conscient del problema, sobretot a internet, però no és suficientment fort. Van sortir indignats al carrer a Espanya quan les coses anaven bé i creixia l’economia?

La violència continua sent un dels principals problemes del país?
Sí, i és molt forta. El que provoca la violència aquí és el tràfic de drogues i armes. En aquest problema està involucrada part de la classe política, jutges i la policia. Qui reforma la política i la violència si són els narcotraficants els qui sustenten les campanyes dels partits o subornen els jutges? És un peix que es mossega la cua. S’ha d’acabar amb el tràfic de drogues, que alimenta a gran part dels partits polítics.

S’han fet avanços pacificant faveles a Rio de Janeiro o és un miratge?
No és un miratge, és una realitat. Però una vegada pacificades, on van els narcotraficants? A altres faveles. El tràfic de drogues no ha acabat. La diferència és que ara no hi ha trets entre bandes dins de les faveles pacificades, però la classe mitjana segueix anant a la favela a comprar droga. Una altra conseqüència és que la violència ha baixat a la ciutat, als barris de Rio. La policia està completament corrompuda, i l’exèrcit els ven les millors armes als narcotraficants. No s’ha fet una reforma en profunditat de la policia, no hi ha voluntat política.

Creu que acabar amb aquest problema està a l’agenda política de la presidenta o els governadors estatals?
Teòricament, sí.

I què més s’espera de Dilma?
S’espera una major eficiència del que falta al Brasil: infraestructures, educació i un mínim de neteja de la màquina política corrupta. A més, Dilma està promocionant dones en càrrecs de responsabilitat, ja que estan infrarepresentades a les esferes institucionals.

Fa anys a Espanya se sentia a parlar del Moviment dels Sense Terra (MST). En què s’ha quedat?
Ara és un moviment sense força cap. El problema és que estan desfasats. Proposen una reforma agrària impensable al segle XXI. No pots donar-li un trosset de terra a una família; la indústria avui és en grans extensions i de producció intensiva.

Parlem del paper que juga el Brasil a la regió…
No juga un paper hegemònic, però Amèrica Llatina accepta cada vegada més la força del Brasil, i saben que han de comptar amb ell. I el Brasil ara s’involucra més amb els seus veïns, un canvi d’actitud positiva impulsada per Lula. A la pràctica, avui el Brasil és fonamental a Amèrica Llatina. Si bé a les escoles brasileres s’ensenya per llei espanyol, en breu hauran de ser els països hispanoparlants els que comencin a ensenyar portuguès. Amèrica Llatina comptarà molt més en el futur en el panorama internacional, sobretot per les seves reserves. Es calcula que el 2030 el 40% dels aliments que es consumeixin a tot el planeta provindran de la regió, i una tercera part de l’aigua potable del món està a Amèrica Llatina, així com el 50% dels boscos.

Sembla doncs que Amèrica Llatina és el millor lloc del món on invertir en aquests moments…
Sens dubte. Això és la meca dels empresaris espanyols, per exemple. Fins i tot Veneçuela, amb els seus riscos i problemes, és un gran lloc on invertir. Al Brasil empreses com Telefónica o Santander són hegemòniques, i els xinesos també vénen ara a fabricar aquí.

Vostè va estar treballant 40 anys a Roma com a corresponsal primer del diari El Pueblo, després treballant per a la RAI, i finalment com a corresponsal per El País. Què és el que troba a faltar d’aquesta època?
La sensibilitat davant l’art i cultura i el caràcter italià. L’art està en els cromosomes dels italians. Curiosament, he trobat aquí al Brasil molts aspectes semblants, com aquest gust per viure o l’amor per l’estètica

Amb què ha gaudit més, cobrint el Concili Vaticà II o el Carnaval de Rio?
A nivell professional amb el Concili, sens dubte.

Arias es connecta a diari a internet per actualitzar el seu bloc i xerrar amb els internautes

Des d’un país emergent com el Brasil, com es veu la crisi per la qual passa Europa?
Em fa molta pena, però estic segur que el sòlid teixit europeu aguantarà, no es perdran conquestes democràtiques. Els valors clàssics d’Europa s’havien perdut, eclipsats per una tendència consumista. En part, aquesta crisi serà positiva perquè redimensionará els problemes i podrem recuperar els valors europeus. Els valors consumistes no estaven fent més feliços als espanyols ni als europeus; com més rics, més insatisfets.

Gaudeix fent periodisme al Brasil?
Sí, perquè és infinit. En realitat són vint Brasils, és com ser corresponsal per a tota Europa. Paradoxalment, encara que és un país molt variat existeix una gran unió.

Quina lectura ens recomana per entendre aquest país?
Doncs a l’antropòleg Roberto DaMata, que és qui millor ha analitzat el Brasil, i també a João Ubaldo, gran novel·lista. També és fonamental seguir a articulistes com Merval Pereira, de política, o Miriam Leitão, d’economia, tots dos pertanyents al diari O Globo, i qualsevol articulista que escrigui al diari La Folha de São Paulo.
A Juan Arias se’l pot seguir a:

El País


Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: